Chet Baker - Like Someone In Love

martes, 15 de mayo de 2018

Literatura y jazz/ 84 - Parker conversa con la muerte - Joan Margarit - España


Parker conversa amb la mort

El metall d'or s'agrisa en putrefactes
tuguris de la teva obscuritat.
Sóc el negrot dels ossos immortals
qie improvisa duríssimes balades:
amb els húmers picats per les punxades
sóc encara el millor dels saxos alts.
És molt semblant al que va ser la vida:
porto l'Art Blakey a la batería
-amb veu de pou-, la melodía negra
i muda de Bud Powell, aquell so
maligne de Miles Davis, tu al baix:
el quintet més brillant de jazz dels morts.


Parker conversa con la muerte

Se vuelve gris el oro en putrefactos
tugurios de tu sombra. Soy aún
el negrazo de huesos inmortales
que improvisa durísimas baladas:
con los húmeros llenos de pinchazos,
sigo siendo el mejor entre los saxos altos.
Se parece a la vida: otra vez
llevo a Art Blakey a la batería
-voz de pozo-, la música callada
y negra de Bud Powell, el maligno
sonido de Miles Davis, tú al bajo.
Formamos el quinteto
más brillante del jazz entre los muertos.
Traducción del autor
Donna Lee - Charlie Parker en Savoy 652, agosto de 1947
Charlie Parker: saxo alto 
 Miles Davis: trompeta 
 Bud Powell: piano 
 Tommy Potter: bajo 
 Max Roach: batería

1 comentario:

carlos perrotti dijo...

Quien engarce versos, acordes e instantáneas así
Con cierta dosis de irreverente adoración merece reverencia
Quien describa, narre así pertenece, quiero decir también está allí
En el Olimpo del jazz junto a todos y a la diestra de Charlie Parker
Salve Joan Margarit.